Concert, paella, activitats amb els més petits del Casal, sardanes... un cap de setmana català de principi a final, i sobretot, un cap de setmana per recordar!Quin èxit... dissabte i diumenge han estat fins ara els plats forts de la 7Cat.
Els Rauxa van connectar amb el públic i tant estudiants com socis van poder gaudir i moure l'esquelet durant unes hores amb bona música. Dj Mescal va continuar la festa punxant cançons per ballar i la festa va acabar en un bar, on els músics van posar-se a cantar per sorpresa de tots, també dels clients del bar. Al final, tothom va acabar cantant, picant a la taula i fent palmades.
Diumenge al matí, els nens del Casal i la Mireia Serra, acompanyada del seu pare, en Pere Serra al violí, van cantar i van ensenyar a pares i avis que han après mooooltes coses al llarg dels cursos de català. El Ramon va fer un reportatge al llarg del curs on es poden veure les activitats que els nens i els pares fan als cursos, i que es va passar el mateix diumenge.
Després hi va haver una fantàstica paella feta a càrrec de l'Oskar de Pablo, que va aplegar a ni més ni menys que 150 persones! I després de la paella, a ballar sardanes amb el Quim Torner. El Quim va fer un repàs del perquè de la sardana, orígens, tradició i la sardana com a símbol polític durant el franquisme. I tant sí com no, veterans i no veterans van fer rotllana i van rebre una lliçó magistral.
I durant tot el cap de setmana es van poder comprar productes catalans de la Rosa de www.vinogtapas.dk que ens va portar, entre d'altres coses, fuet, mel, conserves, olives, salsa romesco o allioli.
Déu n'hi do, no?!
Gràcies a tots per convertir aquest cap de setmana en dos dies molt especials!
Final esplèndid de la setmana
ResponEliminaLa 7CAT va ser coronada amb un concert fulminant de la Marina Rossell, un dels personatges més destacats de la cançó catalana. Divendres el 25 de setembre la Marina ens va delectar sobretot amb el repertori del seu llegendari concert al Liceu de Barcelona l’11 de setembre 2008. La seva interpretació dels ‘clàssics catalans’ mereix una lloança especial. La Marina afegeix una frescor beneficiosa a cançons que sovint són interpretades amb un to massa patètic. Ho fa sense caure en la trampa de la banalitat.
És molt lamentable que no hi havia presència ni del públic general ni de la premsa. Els mitjans de comunicació ho troben més rellevant enfocar a les visites de Paris Hilton. Cultures que no siguin del món anglosaxó són completament negligits. És així, en aquest país vergonyosament cocacolitzat.
Al cap i a la fi els socis del Casal, una 50-ena de persones, ens vam quedar summament entusiasmats amb la Marina, amb la seva veu lúcida i el seu compromís entranyable. La cantant també es va quedar molt satisfeta. “Vindré gustosament a donar un concert semblant, sempre quan s’ofereixi una oportunitat”, va dir.
Vagn Frausing